El Consell de Personal del Parlament de Catalunya no qüestiona la decisió de suprimir les llicències d’edat, però sí que la mesa ho fes “menystenint la negociació col·lectiva”.
La decisió de suprimir l’article 79 dels Estatuts del Règim i el Govern Interiors del Parlament (ERGI), que regulava les llicències d’edat al personal funcionari de la institució amb les quals podien percebre el sou íntegre en prejubilar-se, ha posat en peu de guerra el Consell de Personal del Parlament, no per la supressió en si mateixa, sinó perquè consideren que la decisió, acordada per unanimitat per la mesa el 26 de gener i ahir ratificada en la mesa ampliada –que inclou un diputat designat per cada grup sense representació a la mesa–, “deixa els treballadors en una situació d’inseguretat jurídica i de desconfiança davant futures negociacions d’acords laborals”. Per aquest motiu, han contactat amb la cooperativa jurídica Col·lectiu Ronda, que d’entrada considera que la imposició unilateral de la mesura “no sembla compatible amb les prerrogatives i la preeminència” que el seu ordenament jurídic “atorga a la institució de la negociació col·lectiva”.
El Consell de Personal va fer públic ahir el seu malestar en un comunicat en què expressa la seva “perplexitat” i “profunda indignació” per la posició de la mesa, que acusen de “menystenir” la negociació col·lectiva i de trencar l’acord aprovat el 21 de desembre i publicat en el Butlletí oficial del Parlament (BOP) després de la negociació amb el director de Govern Interior i de l’aprovació de la mateixa mesa. Malgrat que fonts parlamentàries van explicar que la mesa té potestat per reformar els Estatuts del Règim i el Govern Interiors sense la necessitat de pactar les modificacions amb els representants de la plantilla, el Consell de Personal assenyalava que no actuen per defensar les llicències, sinó una cosa “molt més important”: els seus “drets” com a treballadors “en aquesta i en futures negociacions”, així com “el respecte envers les condicions laborals”.
Des del Col·lectiu Ronda, consideren que qualsevol acció que impliqui drets dels treballadors “no es pot desenvolupar al marge dels principis de legalitat i seguretat jurídica, especialment quan estem parlant de la primera institució del país”. Asseguren que si es volien suprimir les llicències per edat, s’havia de fer seguint els “mecanismes legalment establerts” i recorda que, “agradin més o agradin menys”, es van aprovar i són legals, “tal com ja ha indicat anteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)”.
Revisar les atorgades, abans d’abril.
El següent tràmit després de l’aprovació de la supressió de les llicències d’edat, amb l’abstenció de la CUP, és que la derogació es debati i també s’aprovi en la comissió d’Afers Institucionals, que és la comissió legislativa competent en matèria de funció pública i que presideix el diputat socialista Jordi Terrades. Amb la derogació de l’article, també s’anul·len totes les sol·licituds per acollir-s’hi que hi havia sobre la taula i en la reunió també es va decidir que es donaven de termini fins al dia 1 d’abril per estudiar què es feia amb les llicències dels 21 treballadors que se’n beneficien des que es va aprovar la mesura, ara fa 14 anys, i que costen 1,7 milions anuals, entre els quals hi ha dos ex secretaris generals, Imma Folchi i Pere Sol.