La Generalitat ha dissenyat una nova política patrimonial per revertir el procés de desinversions que es va executar principalment entre 2010 i 2014, de manera que actualment el 63% dels edificis administratius estan en règim de lloguer que “en lloc de generar estalvis, genera ineficiències, comporta una gestió complexa i l’existència de riscos per la volatilitat que representa”, ha manifestat la consellera d’Economia, Natàlia Mas, en comunicar que es farà un gir de 180 graus en aquesta matèria per revertir al cent per cent la situació i “aconseguir que el 2038 el 68% de les oficines siguin propietat de l’administració catalana".
Per començar, Mas ha anunciat una inversió de 68 milions d’euros en un nou edifici d’oficines que Fira 2000 aixecarà dins del projecte Pavelló Zero de l’ampliació de Fira de Barcelona, en sòl públic de l’Hospitalet de Llobregat. En aquest nou immoble, de 25.000 metres quadrats, la Generalitat comprarà diverses plantes -el nombre de les quals no s’ha concretat- per reubicar uns 1.200 treballadors públics de diferents àrees -a hores d’ara també per determinar-, segons ha dit la consellera. Aquesta operació suposarà una inversió de 68 milions d’euros, que inclourà la compra de les plantes ja adequades per a l’entrada a treballar dels funcionaris que s’hi traslladin i que es preveu que estigui enllestit per al 2027. La resta de l'edifici l'ocuparà Fira de Barcelona amb diversos departaments administratius.
El canvi de rumb de la Generalitat té per raons principals: estalvis econòmics en el mitjà i llarg termini, i tenir una capacitat patrimonial forta, reducció de riscos donant estabilitat als treballadors públics i els serveis de prestació a la ciutadania. El Govern ha calculat d'aquí a 22 anys haurà recuperat el 98% de la inversió total que destini a la construcció de nous edificis i la rehabilitació d'alguns dels existents, dins d'un pla del qual no ha desvetllat l'import global. Amb tot, el director general de patrimoni, Josep Maria Aguirre, ha explicat que s'actuarà principalment a Barcelona ciutat, on amb 109 immobles i 453.000 metres quadrats entre dependències dels departaments de la Generalitat i les entitats del sector públic, hi treballen uns 20.000 empleats. Aquests espais es gestionen majoritàriament amb contractes d'arrendaments "amb tota la complexitat que això comporta", ha assenyalat. Per tant, hi haurà dues línies d'actuació: la primera, fomentar la construcció de nous edificis, com l'esmentat de l'Hospitalet, en sòl públic de la Generalitat destinat a equipaments, per incorporar 145.000 metres quadrats més d'espais per a l'administració, amb una cabuda per a 10.000 treballadors. El director de patrimoni ha dit que s'està treballant amb diverses opcions i que no està tancat cap altre projecte.
En segon lloc, des de fa dos anys, es fan obres de rehabilitació en dependències que tenen un lloguer a llarg termini per adequar-les al model de treball híbrid -amb dos dies de teletreball a la setmana- establert per als empleats de la funció pública a Catalunya. En total, se sotmetran a millores diversos immobles amb un total de 35.000 m² per ampliar la capacitat global dels mateixos amb 1.300 llocs de treball. En aquest sentit, Aguirre ha concretat que ja s'ha actuat en un 30% amb una rehabilitació integral als departaments d'Educació, d'Acció Climàtica, i s'està en procés a Territori i Empresa, alhora que s'han fet millores a les oficines de l'Incasòl. Tanmateix, es procedirà a optimitzar 47.000 m² d'espais en immobles que ja són de propietat, per enquibir-hi 1.200 persones que es traslladaran d'altres immobles, i altres 59.000 m² que tenen contractes de lloguer a llarg termini, per donar entrada a 800 persones provinents d'altres dependències. Actualment, 6.500 persones treballen en immobles a Barcelona que ja estan transformats i optimitzats, "amb importants eficiències econòmiques".
El pla ha d'optimitzar els espais i n'ha de construir de manera que el 2038 "amb molta menys superfície s'ubiqui un major nombre de funcionaris, reduint en un 22% els metres quadrats ocupats fins a 364.000, cosa que "implica menys despesa immobiliària directa i, sobretot, reducció de costos indirectes per manteniment, vigilància, despesa energètica, entre altres", ha dit Aguirre. En concret, en els pròxims 14 anys, la Generalitat vol reubicar 11.000 treballadors, en un procés que s'implementarà en dues fases. La primera, 2023-2027, afectarà 2.700 treballadors; la segona, 2028-2037, a 8.100 més.
Descarta la fórmula del Districte Administratiu
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha explicat que també fa 10 anys es va decidir que s'aixecaria el Districte Administratiu al barri de la Marina, a la Zona Franca, per unificar els departaments d'Economia, Justícia i Polítiques Digitals, que ha demostrat que els edificis de nova construcció generen importants estalvis de costos i energètics. Fins al punt que, segons Aguirre, si bé quan es va inaugurar es preveia un estalvi de costos del 20%, ara com ara és ja del 26%" i, a més, el nombre de treballadors ha passat dels 2.700 per als quals va ser dissenyat a un total de 3.400. Per tant, el model del Districte es podrà replicar en les noves instal·lacions públiques.
El que no es replicarà serà la fórmula contractual de dret de superfície que es va tancar amb Fira 2000, també executora del Districte Administratiu, amb un contracte d'arrendament per 20 anys. "Va ser un model que ens va permetre fer un pas endavant, però que ara evolucionarem i simplificarem; en les noves construccions serem titular de la propietat", ha remarcat Mas. Actualment, el Districte Administratiu és propietat de l'asseguradora Axa que va obtenir la titularitat del sòl per concurs públic el 2015, per un període de 99 anys.
Maria Teresa Coca