La Generalitat dona per tancat el procés d'estabilització que ha permès que 46.800 interins obtinguessin plaça fixa. Eren treballadors interins de l'administració de la Generalitat i sobretot docents i treballadors de la sanitat pública que van passar un concurs de mèrits o una oposició "especial" --més àgil i amb menys temari--per poder obtenir un contracte indefinit. Si cap d'aquestes opcions permetia estabilitzar la feina, aquests interins encara podien presentar-se a unes oposicions obertes.
El procés va arrencar ara fa dos anys, després que la llei espanyola per reduir la temporalitat en el sector públic --coneguda com a llei Iceta-- va obrir la porta a fer fixos els interins que havien ocupat llocs estructurals des d'abans del 2016.
S'ha complert l'objectiu?
En aquell moment, la Generalitat va pactar amb els sindicats que 46.800 places fixes serien per als interins.
Ara, amb el procés d'estabilització tancat, la temporalitat en el sector públic català ha baixat del 35,5 % que hi havia fa dos anys al 7,90% actual.
L'objectiu era situar la temporalitat estructural (o sigui d'interins que cobrien places) en el 8%. S'entén que sempre hi ha un cert percentatge de temporals que cobreixen baixes, contractacions per projectes concrets i altres situacions que es poden donar en el dia a dia d'una administració.
Sanitat, l'últim a tancar el procés
Després dels mestres i professors --col·lectiu on es van estabilitzar uns 31.000 interins-- la sanitat pública ha fet fixos tots els treballadors interins que ocupaven una plaça.
Se n'han estabilitzat prop d'11.000 i el procés es va allargar fins a finals de desembre.
El personal sanitari de l'ICS tenia un dels percentatges més alts de temporalitat. Fa dos anys arribava a afectar gairebé el 50% dels treballadors. Ara se situa al voltant del 15%, més que la mitjana, però amb una forta reducció respecte a fa dos anys.
A banda, també s'han estabilitzat uns 7.000 persones en places administratives i d'altres de la Generalitat
Què ha passat amb els que n'han quedat fora?
Però, tot i que gairebé la totalitat dels interins complien amb els requisits de la llei, segons les dades de Presidència, hi va haver 384 persones, un 3,3% del total, que se les ha indemnitzat perquè no han superat cap dels tres escenaris --concurs de mèrits, concurs d'oposició especial i concurs d'oposició-- i, per tant, ja no tenen feina l'administració catalana.
La Generalitat va donar per trencada la seva relació laboral i, com estava obligada a fer, els ha indemnitzat amb 20 dies per any treballat. El cost total ha estat de 4,2 milions d'euros.
Com que a l'inici de procés hi havia més interins que places, alguns també n'han quedat fora per no complir amb els requisits que exigia la llei. I d'altres, han continuat com a interins a la Generalitat.
En canvi, hi ha col·lectius que creuen que aquest procés d'estabilització encara no està resolt. És el cas de la Plataforma d'Afectats de la Funció Pública, que aquest dimecres ha anat al Parlament per continuar la seva ronda de contactes amb els partits, en aquest cas amb Junts.
La plataforma denuncia que el nombre d'indemnitzats per l'administració és només una part dels interins que no han pogut estabilitzar la seva situació.
Guillem Aubaó, portaveu dels afectats, assegura que són, com a mínim, un miler de persones: "Estem parlant aproximadament d'unes 1.000 reclamacions de fixesa que tenen l'horitzó judicial, com a mínim que nosaltres com a plataforma en siguem conscients".
"Molta gent per una qüestió de prudència, de pors, de represàlies, del que sigui prefereixen no fer reclamacions. Per tant, segur que estem parlant de milers"
Les exigències venien de Brussel·les
Brussel·les havia exigit a Espanya diverses vegades que es reduís l'alta temporalitat que tenien les administracions públiques.
El govern espanyol es va comprometre amb les institucions europees a estabilitzar abans del 31 de desembre del 2024 unes 320.000 places que ocupaven interins en les diferents administracions: la de l'Estat, les autonòmiques i les locals.
Segons va explicar en el seu dia el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, en total s'han acabat transformant 321.776 places temporals en fixes, moltes de docents i sanitaris, que són serveis transferits a les comunitats autònomes.
López va acabar afirmant que mai s'havia fet tant en tan poc temps i que s'havien complert els objectius.
Què canvia a partir d'ara?
La secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Corral Sola, afirma que ara seria molt difícil que es repetís una situació com la que es va donar d'anys i anys sense convocar oposicions i amb milers de places estructurals ocupades per interins.
La Generalitat tindrà en compte les recomanacions del grup d'experts impulsat pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau. També han creat un pla de xoc per evitar que es torni a repetir.
"Ara les mesures en matèria de personal ens obliguen a fer les ofertes públiques d'ocupació de forma anual i volem que s'executin de forma anual"
Això vol dir que s'hauran de reduir els temps entre que es fan les convocatòries i s'acaba atorgant la plaça.
Ara, de mitjana, es tarda uns catorze mesos i l'objectiu és fer-ho en dotze o menys. Això exigirà agilitar tots els processos de selecció, però també els de mobilitat
Per això volen simplificar tràmits, escurçar terminis i també ajustar molt més els perfils professionals a les necessitats de l'administració.
De moment, ja s'estan executant oposicions ordinàries per cobrir noves places --2.941 a l'administració general, 495 places de professor de secundària i unes 6.800 places del personal sanitari de l'ICS--, que es convocaran durant el 2025.