El degà del Col·legi d’Advocats proposa un plus salarial per arrelar jutges a Catalunya

Assegura que els togats no marxen per raons polítiques sinó per l'elevat nivell de vida.

L’endèmica manca de jutges i magistrats a Catalunya llastra el funcionament, la rapidesa i l’eficàcia de l’administració de justícia. Aquest és un dels arguments més clàssics i que es manté vigent, malgrat que passin els anys o s’anunciïn la creació de més jutjats, com va passar la setmana passada amb l’acord signat a Barcelona per crear cinc jutjats més en una lluita que ara sembla frenètica contra la multireincidència.

Però aquesta manca de togats bé es podria solucionar aprofitant l’entrada en vigor de la darrera reforma processal, la Llei Orgànica d’Eficiència del servei públic de Justícia -la llei Bolaños-, amb dues condicions relativament senzilles. Almenys, aquesta és la idea del degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús Maria Sánchez, que aposta per oferir un plus salarial als magistrats i jutges que treballin a Catalunya i que, a més, es canviï el sistema d’accedir a les places amb una reforma de l’oposició lliure i l’obertura del quart torn.

Les fugides de jutges pel Procés, testimonials

Així ho va expressar Sánchez en una trobada amb la premsa celebrada aquesta setmana. Per a Sánchez, l’Estat hauria de premiar els jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya perquè el “nivell de vida és més car que no pas a la resta de l’Estat”. De fet, posa l’exemple dels togats que treballen a les Illes Canàries, que perceben un plus salarial per les condicions de distància. El degà està convençut que la pràctica totalitat dels magistrats que no conserven la plaça a Catalunya marxen perquè el nivell salarial no compensa la càrrega de feina ni permet assumir el cost de la vida a Catalunya.

Així mateix, el degà emfatitza que no hi ha motius polítics per a la marxa dels jutges. En aquest sentit, considera que els casos de togats que han deixat la plaça i escollit un altre destí pel Procés es poden comptar amb els dits d’una mà. “Ha sigut ser testimonial”, afirma. I circumscriu aquests pocs casos als anys més àlgids del Procés sobiranista. En cap cas, Sánchez creu que ara hi hagi cap jutge que marxi per motius polítics.

Obertura del quart torn

Per altra banda, el degà s’escama del fet que del torn lliure d’oposició quedin nou places vacants a Catalunya. Per això proposa flexibilitzar les oposicions i obrir de nou el quart torn, és a dir, la via d’accés per a professionals de reconegut prestigi que puguin accedir a la carrera judicial amb una prova d’accés. Per a Sánchez, no hi ha manca de vocacions per fer de jutge a Catalunya, ni de bon tros, però les proves, la preparació, la intensitat i la dedicació que requereixen no deixen gaire marge.

De fet, els números l’acompanyen. El programa finançat per la Generalitat per tenir jutges catalans 2023-2026 no ha tingut gaire bon resultat. El desembre de l’any passat, quan es va tancar l’admissió, es van presentar 49 persones a la primera prova, que és tipus test, de les quals en van aprovar 23. Aquests 23 aprovats es van presentar al primer examen oral i cinc el van aprovar. Les dues primeres proves només van ser superades per un 10% dels aspirants becats per la Generalitat. Unes xifres que tampoc acompanyen la voluntat de l’encara president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que recomanava tenir més “jutges oriünds” si es volia incrementar el nivell de català a l’administració de justícia.

Els nous jutjats: d’on sortiran els jutges?

Per altra banda, Jesús Maria Sánchez també reclama que es concreti aviat d’on sortiran els jutges de reforç que durant el primer trimestre del 2025 serviran per crear quatre nous jutjats penals i un d’instrucció de guàrdia a la capital catalana. Tot plegat després de l’acord entre el Ministeri de Justícia i la Generalitat per a la creació dels cinc nous jutjats per lluitar contra la multireincidència.

Sánchez reclama que es confirmin els nous jutges que han d’ocupar els llocs, que podrien procedir dels nomenats jutges d’adscripció territorial, que no tenen una plaça concreta assignada permanentment. De fet, reclama aprofitar l’entrada en vigor de la nova llei, que eliminarà els jutjats unipersonals, per poder crear els jutjats nous. Només té el dubte de si s’incrementaran els membres del ministeri fiscal. En qualsevol cas, es mostra “optimista” de cara poder activar-los de manera ràpida.

 

Quico Sallés

Data
Font
Elmon.cat
Tipus
Notícies dels mitjans de comunicació