La publicació recent de l'Ordre ISM/444/2025, de 30 d'abril, per la qual es regula el procediment d'inclusió de noves patologies generadores de discapacitat en l'annex del Reial decret 1851/2009, de 4 de desembre, que regula l'anticipació de la jubilació dels treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 45%, ens porta a actualitzar les vies d'accés a la pensió de jubilació de què disposen actualment les persones amb discapacitat.
Amb caràcter previ, cal assenyalar que l'article 4.1 del vigent text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, estableix que són persones amb discapacitat les que presenten deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials, previsiblement permanents, que, en interactuar amb diverses barreres, en puguin impedir la participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb els altres. En l'apartat segon del mateix article 4 es determina que, a més, tenen la consideració de persones amb discapacitat aquelles a les quals s'hagi reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% i que es considera que presenten una discapacitat en grau igual o superior al 33% els pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió d'incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa i els pensionistes de classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat. El reconeixement del grau de discapacitat, l'ha d'efectuar l'òrgan competent, que a Catalunya és la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Drets Socials i Inclusió, d'acord amb el que estableix el Reial decret 888/2022, de 18 d'octubre, pel qual s'estableix el procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de discapacitat.
No obstant això, en l'àmbit de la Seguretat Social no es reconeixen drets específics en matèria de jubilació a totes les persones amb discapacitat, sinó únicament a les que acrediten uns certs graus de discapacitat i, en alguns casos, certes patologies concretes. Així, actualment, d'acord amb el que estableix l'article 206 bis del TRLGSS, l'anticipació de l'edat de jubilació per a persones amb discapacitat considera únicament dues situacions: la de les persones afectades per una discapacitat en un grau igual o superior al 65% i la de les persones amb una discapacitat igual o superior al 45%, sempre que, en aquest últim cas, hi hagi evidències contrastades que determinen de manera generalitzada una reducció significativa de l'esperança de vida. En tots dos casos, l'aplicació dels corresponents coeficients reductors de l'edat no pot comportar que l'interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys.
Quant al primer supòsit, està regulat en el Reial decret 1539/2003, de 5 de desembre. D'acord amb el que s'estableix en aquesta norma, les persones que facin una activitat retribuïda inclosa en el règim general o en els règims especials de treballadors de la mar i de la mineria del carbó, i que durant el desenvolupament d'aquesta activitat acreditin un grau de discapacitat igual o superior al 65%, veuran reduïda l'edat exigida per a l'accés a la pensió de jubilació en un període equivalent al que resulti d'aplicar al temps efectivament treballat amb aquesta discapacitat els coeficients següents:
- El coeficient del 0,25, en els casos en què el treballador tingui acreditat un grau de minusvalidesa igual o superior al 65%. Així, per exemple, una persona que hagi treballat amb aquesta discapacitat un total de 20 anys veurà reduïda l'edat d'accés a la pensió de jubilació en 5 anys.
- El coeficient del 0,50, en els casos en què el treballador tingui acreditat un grau de minusvalidesa igual o superior al 65% i acrediti la necessitat del concurs d'una altra persona per fer els actes essencials de la vida ordinària. En aquest cas, si s'ha treballat amb aquesta discapacitat durant 20 anys, es pot reduir en 10 anys l'accés a la pensió.
Per accedir a la pensió s'han d'acreditar els períodes de carència exigits amb caràcter general, és a dir, 15 anys cotitzats dels quals almenys 2 han d'estar compresos en els 15 immediatament anteriors a la data del fet causant. La pensió de jubilació es calcula d'acord amb les regles generals, sense cap reducció per l'anticipació de l'edat. Cal tenir en compte, a aquest efecte, que el període de temps en què sigui reduïda l'edat de jubilació del treballador, d'acord amb el que hem assenyalat, es computa com cotitzat a l'efecte exclusiu de determinar el percentatge aplicable per calcular l'import de la pensió de jubilació. Així, en el primer exemple que hem vist, als 20 anys realment cotitzats n'afegirem 5 per determinar el càlcul de la pensió de jubilació, mentre que en el segon exemple s'han d'afegir 10 anys. Amb aquesta previsió es vol evitar que un benefici, com és l'anticipació de l'edat de jubilació, acabi provocant un perjudici en generar una pensió de menor import.
La segona via d'anticipació de l'edat de jubilació per a persones amb discapacitat és la del Reial decret 1851/2009, de 4 de desembre. En aquest cas, es tracta de treballadors per compte d'altri i per compte propi inclosos en qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social, que acreditin que, al llarg de la seva vida laboral, han treballat un temps efectiu equivalent, almenys, al període mínim de cotització que s'exigeix per poder accedir a la pensió de jubilació, afectats per alguna de les discapacitats enumerades en l'annex del mateix Reial decret i que hagin determinat durant tot aquest temps un grau de discapacitat igual o superior al 45%.
Aquesta llista de discapacitats que apareix en el Reial decret s'ha elaborat tenint en compte la concurrència d'evidències contrastades que determinin de forma generalitzada i apreciable una reducció de l'esperança de vida, que es determinen en l'annex. L'Ordre ISM/444/2025, de 30 d'abril, regula el procediment d'inclusió de noves patologies generadores de discapacitat a l'efecte del Reial decret 1851/2009, de manera que aquesta llista pot ser ampliada amb noves patologies a iniciativa d'associacions, fundacions o altres organitzacions representatives de col·lectius afectats per les patologies la inclusió de les quals se sol·liciti, degudament inscrites en el registre corresponent. Els treballadors per compte d'altri o per compte propi, considerats individualment, no estan legitimats per instar l'inici de les actuacions. S'ha de constituir una comissió tècnica, que serà l'encarregada de fer l'informe sobre la inclusió de la patologia en l'annex del Reial decret 1851/2009, i les parts interessades hi han de fer les al·legacions que considerin oportunes. En el termini màxim de 6 mesos des de la finalització del termini per presentar sol·licituds, la Direcció General d'Ordenació de la Seguretat Social ha de dictar una resolució, aplicant en aquest cas el silenci administratiu negatiu. Enfront d'aquesta resolució es pot interposar un recurs d'alçada, amb el qual es pot posar fi a la via administrativa i queda expedita la via judicial davant l'ordre contenciós administratiu.
Doncs bé, si una persona presenta una discapacitat en un grau igual o superior al 45%, està en alta o en una situació assimilada a l'alta, acredita els períodes de carència exigits amb caràcter general i presenta alguna de les discapacitats recollides en el Reial decret 1851/2009, pot accedir a la pensió de jubilació, de manera excepcional, a partir dels 56 anys. Per determinar que té un grau de discapacitat igual o superior al 45%, han de concórrer dues condicions:
- Que de la suma dels percentatges de discapacitat aconseguits en les diferents malalties que figurin en el certificat, així com del percentatge corresponent als barems complementaris, si s'escau, en resulti un percentatge de discapacitat total igual o superior al 45%.
- Que almenys una de les malalties reflectides en el certificat de discapacitat sigui una de les relacionades en l'annex i que el percentatge de discapacitat aconseguit per aquesta o aquestes patologies generadores de discapacitat relacionades en l'annex del Reial decret 1851/2009 sigui almenys del 33% del total del grau de discapacitat acreditat.
També en aquest cas el període de temps en què resulti reduïda l'edat de jubilació del treballador es computa com cotitzat a l'efecte exclusiu de determinar el percentatge aplicable a la corresponent base reguladora per calcular l'import de la pensió de jubilació.
Per finalitzar, es pot donar el cas que una persona compleixi els requisits per accedir anticipadament a la pensió de jubilació per les dues vies que hem exposat. En aquest cas, es pot optar per l'aplicació de la que li sigui més favorable. Sigui com sigui, la veritat és que la regulació de l'anticipació de l'edat de jubilació per discapacitat és, avui dia, molt restrictiva, de manera que la majoria de les persones amb discapacitat queden fora de qualsevol dels dos supòsits considerats, bé perquè no aconsegueixen el percentatge mínim exigit -que és molt alt- o bé perquè les seves discapacitats no estan incloses en l'annex del Reial decret 1851/2009. Sent la discapacitat un factor que genera molt sovint desavantatges i discriminacions en l'àmbit del treball i de l'ocupació, aquesta normativa hauria de ser sotmesa a revisió per compensar adequadament aquests desavantatges mitjançant l'aplicació de mesures d'acció positiva realment eficaces per garantir la igualtat d'oportunitats i la igualtat de tracte a tothom.