El sistema públic de Seguretat Social

6. Recomanacions sobre el sistema públic de pensions

6.1. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i Fons Monetari Internacional (FMI)

Recullen en diversos informes les recomanacions per a la reforma del sistema de pensions a Espanya. Els punts bàsics són:

6.2. Informe de l'OCDE: "Panorama de les pensions 2013"

Examina l'impacte de les reformes recents implementades en el món en els sistemes previsionals i presenta una sèrie d'indicadors que permeten comparar les polítiques previsionals i els seus resultats entre els diferents països de l'OCDE i del G20. De la mateixa manera, s'analitza l'impacte que tenen els habitatges, la riquesa financera i els serveis públics sobre la suficiència d'ingressos en la jubilació.

6.3. Informe de l'OCDE de 2015

L'OCDE, en en el seu informe de 2015 "Pensiones at a Glance", elabora la taxa de substitució dels diferentes sistemes de pensions.

La taxa de substitució mitjana a l'OCDE és del 57,6%, del qual el 41,3% correspon al sistema públic i el 16,3% al privat (l'11,6% obligatori i el 4,7% voluntari). En el cas d'Espanya, la taxa de substitució és del 82% i està finançada íntegrament pel sistema públic, esdevenint la més alta dels països de l'OCDE coberta exclusivament pel sistema públic.

6.4. Informe de l'OCDE de 2016

Entre les recomenacions que figuren en l'estudi de l'OCDE titulat "OCDE Perspectives de Pensions 2016", s'inclouen les següents:

6.5. Informe de l'OCDE de 2017

La OCDE, en el seu informe "Pensions at a Glance 2017", analitza el sistema públic de pensions a España i emet diverses recomendacions.

L'OCDE mostra la seva preocupació per la sostenibilitat del sistema públic de pensions a causa de l'envelliment de la població. Considera que en l'any 2050 Espanya tindrà la segona major taxa de dependència del món, només superada pel Japó. La taxa de dependència serà del 77,5 de cada 100 habitants, molt per sobre de la mitjana de l'OCDE que la situa en el 53,2% de la població.

Hi ha una elevada taxa de substitució neta de la pensió pública (mesurada en percentatge en relació amb l'últim salari). En aquesta relació Espanya se situa en el 82%, davant del 63% de la mitjana dels països de l'OCDE i el 71% que és la mitjana dels països de la Unió Europea.

L'OCDE sosté que, tot i el ràpid envelliment que es produirà en la població espanyola, l'edat mitjana de jubilació se situarà en 2027 per sota de la mitjana dels països de l'OCDE.

Tot i la reforma de les pensions de 2013, hi ha limitacions, com l'edat mitjana de sortida del mercat laboral, que es va quedar estancada a Espanya en 2013. L'edat legal de jubilació s'incrementarà progressivament fins arribar als 67 anys en 2027. No obstant això, els que hagin cotitzat 38,5 anys podran continuar jubilant-se als 65 anys d'edat, que està per sota dels 65,8 anys de mitjana de l'OCDE.

A més, considera que hi ha una manca d'incentius per allargar la vida laboral després de la jubilació.

El mercat laboral a Espanya és feble. L'evolució actual del mercat de treball pot condicionar l'adequació dels ingressos futurs per a la jubilació. La precarietat laboral i l'excessiva temporalitat dels contractes de treball (el 26% el 2016, el doble que la mitjana de l'OCDE), augmenta el risc d'interrupció en la trajectòria professional i en els ingressos del sistema públic de la Seguretat Social.

6.6. Banc Central Europeo (BCE)

En el seu Informe anual corresponent a l'exercici 2015 assenyala que la contenció dels riscos per a la sostenibilitat del deute és encara més important, atesos els substancials reptes a llarg termini derivats de l'envelliment de la població i dels creixents costos de l'atenció sanitària i les cures de llarga durada.

En el seu Informe anual corresponent a l'exercici 2014 indica que a la zona euro, el principal factor que pot afectar el creixement potencial en el llarg termini és la demografia. Com a conseqüència de l'augment de les taxes de fecunditat i de l'esperança de vida, així com de la immigració, es vaticina que la població de la zona euro arribarà al seu màxim al voltant de 2040.

6.7. Comissió Europea

La pressió que l'envelliment de la població origina sobre la despesa pública en pensions és una característica comuna a tots els països europeus, com s'ha posat de manifest en les projeccions realitzades pel Comitè de Política Econòmica i incloses en l'Informe de la Comissió Europea sobre envelliment de la població, publicat al maig de 2015. Entre les qüestions que aquest informe analitza, es mostra l'evolució que les taxes de substitució europees experimentaran. En concret, Espanya és un dels països que manté una taxa de substitució més alta al sistema públic (81,9% el 2013, enfront de la mitjana europea del 41,3%). La Comissió Europea preveu que la taxa de substitució a Espanya es redueixi 32,2 punts percentuals fins 2060.

En aquest sentit, la Comissió Europea adverteix de l'evolució de la taxa de substitució del sistema públic de pensions en els pròxims anys, si es mantenen les condicions actuals. Espanya, amb la major taxa de substitució pública en l'actualitat, experimentarà un descens gradual fins a situar-se a l'entorn del 52% el 2050, el que suposarà un retrocés superior a 27 punts percentuals.

En aquest mateix informe, la Comissió Europea preveu que els costos totals associats a l'envelliment s'incrementin des del 26,8% del PIB en 2013 fins al 28,3% del PIB en 2060.

Com s'observa, la Comissió Europea ha abordat en diverses ocasions l'envelliment de la població i la sostenibilitat de les pensions. En particular, el Llibre Blanc de 2012 proposa:

Així mateix, en la seva Comunicació del Consell al Banc Central Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu, al Comitè de les Regions i al Banc Europeu d'Inversions, de novembre de 2015, relativa a l'Estudi prospectiu anual sobre el creixement per al 2016, la Comissió Europea afirma que:

6.8. Parlament Europeu

La Resolució del Parlament Europeu sobre el Semestre Europeu per a la coordinació de les polítiques econòmiques: aspectes socials i relatius a l'ocupació de l'Estudi Prospectiu anual sobre el creixement 2015, publicat al març de 2015, inclou una proposta de resolució i en la recomanació 85 indica que per garantir tant la sostenibilitat i seguretat com la idoneïtat de les pensions, les seves reformes han d'anar acompanyades de polítiques que creïn oportunitats d'ocupació per als treballadors majors i els joves, perquè es contribueixi a un sistema de pensions sostenible, limitin els incentius als règims de jubilació anticipada i a altres vies de sortida primerenca del mercat laboral.

6.9. Fons Monetari Internacional (FMI)

En el seu informe sobre les polítiques de l'eurozona publicat el juliol de 2016, l'FMI formula les següents consideracions:

Així mateix, en el seu informe sobre Espanya publicat l'agost de 2013, l'FMI considera que les recomanacions de la Comissió sobre el factor de sostenibilitat per vincular l'edat legal de jubilació a l'esperança de vida són positives. No obstant això, ampliar el nombre d'anys efectius de cotització de la pensió de jubilació de 25 anys a 30 o 35 s'hauria de complementar millorant el dèficit estructural i disminuint la taxa de substitució.

6.10. Comitè Europeu de les Regions

El Comitè de les Regions (CDR), en el seu dictamen de juny de 2016 sobre la resposta de la UE al repte demogràfic, crida l'atenció sobre l'enorme impacte econòmic, social, pressupostari i ecològic, tant a escala nacional com regional i local, del canvi demogràfic. Aquest afecta la sostenibilitat dels sistemes de pensions i als sistemes sanitaris.

6.11. Banc d'Espanya

El Banc d'Espanya, en el seu informe "El sistema públic de pensions a Espanya: situació actual, reptes i alternatives de reforma publicat l'abril de 2017", recomana:

6.12. Informe del Comitè d'Experts sobre el factor de sostenibilitat del sistema públic de pensions

El Govern en el mes d'abril de 2013 va designar a un grup de dotze experts per tal de definir el model per aplicar l'anomenat "factor de sostenibilitat" (la fórmula amb la qual es calcularan les pensions futures). El grup d'experts va elaborar un informe final on realitzaven aquestes propostes:

L'informe final dels experts va ser aprovat sense unanimitat dels participants i amb una forta contestació per part de partits polítics, sindicats, empresaris i per organismes com el Consell Econòmic i Social, que va elaborar un dictamen aconsellant al Govern no aplicar-ho.

6.13. Comissió Pacte de Toledo

El Pacte de Toledo persegueix establir les bases perquè els poders públics adoptin les seves decisions en matèria de pensions, sabent que aquestes decisions han de respectar un equilibri precís entre l'austeritat i la generositat que asseguri la viabilitat del sistema.

El Pacte de Toledo es fonamenta en el compromís ferm i durador de vetllar perquè no es vegin minvats els drets que dimanen de la formulació social de l'Estat. Drets que són possibles gràcies a la solidaritat inter i intrageneracional, pròpia del sistema de repartiment.

Fruit del consens polític i social, la Comissió del Pacte de Toledo va plantejar per a la reforma del sistema de pensions de 2011 una sèrie de possibles modificacions al sistema vigent fins aleshores:

tornar a El sistema públic de Seguretat Social