El sistema públic de Seguretat Social

4. Les reformes del sistema públic de pensions

4.1. Principis bàsics de la reforma de 2011

La reforma del sistema de pensions (Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del Sistema de Seguridad Social) que el Govern negocià amb els agents socials, en un procés que va culminar amb un acord el 2 febrer 2011, és el resultat de canvis estructurals motivats bàsicament pels següents factors: descens de la natalitat, major esperança de vida i augment de la taxa de dependència (població jubilada / població activa).

L'evolució demogràfica fa necessària la reforma del sistema de pensions públiques, modificant les condicions per tenir dret a les prestacions.

El pacte aconseguit permet donar certesa perquè els treballadors planifiquin les seves vides laborals. Però per no penalitzar les persones que ja van planificar les seves carreres fa temps, l'aplicació serà gradual. La reforma va entrar en vigor el 2013 i la seva transitorietat durarà fins 2027, quan es jubilin els primers pensionistes amb 67 anys.

Els principals eixos de la reforma de pensions són:



4.2. Aspectes bàsics de la reforma de 2013

4.2.1. Real Decreto-ley 5/2013, de 15 de marzo, de medidas para favorecer la continuidad de la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo

Les novetats més importants que incorpora són:

4.2.2. Ley 23/2013, de 23 de diciembre, reguladora del Factor de Sostenibilidad y del Índice de Revalorización del Sistema de Pensiones de la Seguridad Social

Els canvis més importants introduïts per aquesta Llei són:

4.2.3. Quadre comparatiu dels principals canvis després de les reformes del sistema de pensions

tornar a El sistema públic de Seguretat Social