Constitució d'un pla

Situació a l'Administració Pública

  1. Antecedents

    Els plans de pensions del sistema d'ocupació són un instrument d'estalvi a llarg termini que complementa la pensió de jubilació del sistema públic de Seguretat Social.

    Dins de l'àmbit de l'Administració pública i, en concret, de les corporacions locals, fins fa poc temps no estava suficientment clar si aquestes podien constituir plans de pensions d'ocupació, adreçats al personal al seu servei.

    Fins a la Llei 8/1987, reguladora dels Plans i Fons de Pensions, no era possible promoure ni finançar sistemes complementaris amb fons públics. En la seva disposició final segona, determinava:

    "Los organismos a que se refiere la disposición adicional cuadragésimo octava de la Ley 46/1985, de 27 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para 1986, podrán promover Planes y Fondos de Pensiones y realizar contribuciones a los mismos, en los términos previstos en la presente ley y desde su promulgación."

    El Reial Decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, que aprova el text refós de la Llei de regulació dels Plans i Fons de Pensions (LPFP), aclareix qualsevol dubte. En la disposició final segona, que duu per títol "Previsión social complementaria del personal al servicio de administraciones, entidades y empresas públicas", estableix:

    "Las Administraciones públicas, incluidas las Corporaciones Locales, las entidades, organismos de ellas dependientes y empresas participadas por las mismas podrán promover planes de pensiones de empleo y realizar aportaciones a los mismos, así como a contratos de seguro colectivos, incluidos los formalizados por mutualidades de previsión social empresarial, al amparo de la disposición adicional primera de esta Ley, con el fin de instrumentar los compromisos u obligaciones por pensiones vinculados a las contingencias del artículo 8.6 de esta Ley referidos a su personal funcionario o laboral o en relación de servicios regulada por normas administrativas estatutarias.

    Lo anterior se entenderá sin perjuicio de la correspondiente habilitación presupuestaria de que disponga cada entidad o empresa, así como de las posibles autorizaciones previas a las que pudiesen estar sometidas tales aportaciones tanto de carácter normativo como administrativo, para, en su caso, destinar recursos a la financiación e instrumentación de la previsión social complementaria del personal.

    Las prestaciones abonadas a través de planes de pensiones o contratos de seguros colectivos, incluidos los formalizados por mutualidades de previsión social empresarial, conforme a la disposición adicional primera de esta Ley, no tendrán la consideración de pensiones públicas ni se computarán a efectos de limitación del señalamiento inicial o fijación de la cuantía máxima de las pensiones públicas".

    A partir de l'aprovació d'aquestes normes, està clar que és possible promoure i també finançar sistemes de previsió complementaris amb fons públics.

    A la pràctica, les administracions públiques podran constituir:

    • Plans de pensions d'ocupació
    • Assegurances col·lectives de vida
    • Mutualitats de previsió social

    A més, la Llei 61/2003, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2004, a l'article 19 (bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica en matèria de despeses de personal al servei del sector públic), a l'apartat 3, estableix:

    "Además del incremento general de retribuciones previsto en el apartado anterior, las Administraciones, entidades y sociedades a que se refiere el apartado Uno del presente artículo, podrán destinar hasta un 0,5 por 100 de la masa salarial a financiar las aportaciones a planes de pensiones de empleo o contratos de seguro colectivos que incluyan la cobertura de la contingencia de jubilación, para el personal incluido en sus ámbitos, de acuerdo con lo establecido en la disposición final segunda del Texto Refundido de la Ley de Regulación de los Planes y Fondos de Pensiones."

  2. Concurrència de pensions i salari diferit

    La constitució de plans de pensions d'ocupació a l'Administració pública suposa tenir en compte dos aspectes importants:

    • Concurrència de pensions:

      Les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat determinen la quantia màxima que una persona beneficiària de diferents pensions públiques pot rebre en total. Aquest límit només és aplicable a les pensions que les pròpies Lleis de pressupostos consideren públiques.

      La Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les assegurances privades, a la disposició addicional onzena, faculta els organismes referits a la Llei 46/1985 de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1986 a "promoure plans i fons de pensions i realitzar-hi contribucions".

      Les prestacions derivades dels plans de pensions, d'acord amb la LPFP, no poden considerar-se com a pensions públiques i, per tant, no hi ha concurrència de pensions. Aquesta Llei determina el caràcter estrictament privat dels plans i fons. La privacitat del sistema atén al fet que la seva creació i administració és privada i al fet que les seves prestacions tenen caràcter jurídic privat segons l'article 12 de la pròpia Llei.

      La Constitució considera que els poders públics hauran de garantir la prestació social a tots els ciutadans. L'article 41 de la Constitució Espanyola diu:

      "Los poderes públicos mantendrán un régimen público de Seguridad Social para todos los ciudadanos, que garantice la asistencia y prestaciones sociales suficientes ante situaciones de necesidad, especialmente en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones complementarias serán libres."

      Queda clar que la construcció jurídica de la Seguretat Social es refereix només al sistema públic, en tant que servei públic de titularitat estatal que atorga prestacions públiques.

    • Salari diferit:

      Les aportacions de l'entitat local al pla de pensions tenen la consideració legal de salari diferit perquè:

          Les aportacions de l'empresa s'imputen al partícip perquè sigui possible deduir-les a l'IRPF.
          Les aportacions empresarials són irrevocables des del moment que resultin exigibles segons les especificacions del pla, amb independència del seu reembossament efectiu.
          El patrimoni de cada pla és propietat dels partícips i beneficiaris (art. 8.4 LPFP).
  3. Conclusions

    Primera: A la vista de la normativa vigent, és evident que les administracions podran promoure i constituir plans de pensions, tant d'ocupació com contractes d'assegurances col·lectius, inclosos els formalitzats per mutualitats de previsió social empresarial.

    Segona: La capacitat legal de les administracions i empreses públiques per promoure i realitzar contribucions als plans i fons de pensions existeix des de la promulgació de la Llei 8/1997.

    Tercera: Les administracions i empreses públiques hauran de determinar l'aportació al pla de pensions per a cada exercici segons allò pactat a la negociació col·lectiva, dintre dels límits establerts a les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat.

    Quarta: Les aportacions de l'entitat al pla de pensions rebran la consideració de salari diferit.

    Cinquena: Les prestacions causades pels beneficiaris de plans de pensions promoguts per les administracions i empreses públiques no estan subjectes als límits quantitatius per concurrència de pensions.

    Sisena: Els sistemes complementaris mai substitueixen el sistema públic de pensions.